Quan de sobte m'entra la por i no se ben ve per que, vaig a l'únic racó on em sento sempre en pau amb el mon i amb mi mateixa, on em sento protegida, com si al anar tanques una porta blindada invisible, impossible de traspassar per tot el que em fa sentir així.
Quan em sento així men vaig a un bosc mol petit, on hi ha un pont mol petit que travessa un riuet mol petit. M'asento deixant les cames penjant i m'estiro mirant al cel. De sobte es crea com una bombolla al meu voltant que m'aïlla del món, res esta malament en aquells instants perquè estic al meu refugi, on tot es pur i res ni ningú pot embrutar-ho.
Sento una connexió mol especial amb la terra, es com si en aquell indret m'escoltés atenta, i li parlo en veu baixa fins que expulso tot el que no esta be de dins meu, llavors estic tan alliberada que somric i tanco els ulls per sentir com m'abraça i em diu que tot anirà be.
i tu? tens el teu racó?
No hay comentarios:
Publicar un comentario